lucyin
Date d' arivêye: 2005-07-07 Messaedjes: 3758 Eplaeçmint: Sidi Smayil, Marok
|
Date: sem 27 awo, 2011 1:28:56 Sudjet: Eredjistrumints da Tchåle Bruneau |
|
|
Charles Bruneau, c’ ere on prof al Sorbone k’ a vnou å monde el Walonreye di France a Tchô [Chooz].
Il aveut tourné les viyaedjes del Simwès divant l’ prumire guere daegnrece, ey eredjistrer les djins d’ avårla. Gn a dins si aroyaedje di rcwerances do walon, do gåmès et do tchampnwès.
Ses plakes sont wårdêyes al bibioteke nåcionåle di France.
Li racsegne m’ a stî dnêye pa on binamé Catalan sol Wikipedia.
http://wa.wikipedia.org/wiki/Uzeu_copene:Lucyin#Bondjo.C3.BB
On pout toumer dsu tot tapant so ene ricwirrece (Google, evnd.) audio + wallon + site:http://gallica.bnf.fr,
Gn a ene trintinne di plakes, inte di zeles 13 e walon, k’ on pout aberweter [télécharger] po rén.
Pol walon do Levant, gn a k’ ene tchanson e lidjwès, d’ ene Lidjeuse ki dmoréve a Åbî.
Pol Basse Årdene, on-z a 7 eredjistrumints :
* troes po Åbî : deus djins ki racontèt leu veye, ene margaye inte deus omes, et ene sol plantaedje do toubak.
* Po Rotchô, gn a deus eredjistrumints, onk sol bouwêye, et l’ ôte so vizite di l’ eveke et l’ dicåce.
* Avou deus ôtes plakes so l’ ovraedje avå les tchamps a Bive et Orcîmont, on-z a l’ conte.
Pol walon do Mitan, on-z a on tecse di Biarin : c’ est on recitaedje di « li coide al doye » da Auguste Vermer. N a-st eto ene tchanson d’ après Nameur tchantêye pa onk di Fweche. Adonpwis, on recitaedje d’ èn ome d’ Ansreme (Sint Pire et sint Djôzef ki s’ disburtinnut po l’ administråcion do Paradis.
Pol Coûtchant walon, on-z a on cåzaedje so Marlanwé [Morlanwez].
Adon, pol Walonreye di France (viyaedjes walons del Bote di Djivet) on-z a deus plakes : ene di Lintchamp (cåzaedje sol vî tins) et ene di Fumwè (l’ ovraedje des schayires).
Les ôtès plakes sont-st e gåmès (Tchini, Abâ-l’-Nouve, Sinte-Mareye-so-Smwès), e tchampnwès (Vresse, Bôhan), des aschates walon-gåmès-tchampnwès (Bouyon, Corbion), des aschates walon-gåmès (Arbûmont)
Les eredjistrumints vont on pô trop rade, mins c’ est dandjreus todi l’ cas avou ces vîs 45-toûs la. Lacobén ki Bruneau a riscrît tos les tecses (apus ki l’ tchanson e lidjwès) e scrijhaedje fonetike, avou li ratournaedje e francès metou vizon vizu.
Dj' a relî çou k' esteut walon, et lzès raloyî, tinme pa tinme, et viyaedje pa viyaedje sol Wiki :
http://wa.wikipedia.org/wiki/Charles_Bruneau#Eredjistrumints _________________ Li ci ki n' a k' on toû n' vike k' on djoû. |
|